1. Els caps d'estat: els coprínceps
 |
La Constitució andorrana estableix a l’article 43 que els coprínceps són de manera conjunta i indivisa els caps de l’Estat i n’assumeixen la representació més alta.
Els coprínceps són a títol personal i exclusiu el bisbe d’Urgell, actualment Joan Enric Vives i Sicília, i el president de la República Francesa, actualment Nicolas Sarkozy.
La particularitat més destacada del sistema andorrà és precisament que hi ha dos caps d’Estat, una característica que sorgeix dels Pariatges i que és producte de la singular evolució històrica d’Andorra. |
Els coprínceps arbitren i moderen els poders públics i exerceixen les seves funcions amb la contrasignatura del cap del Govern o del síndic.
Entre altres coses, convoquen les eleccions generals, acrediten els representants diplomàtics, sancionen i promulguen les lleis, i manifesten el consentiment de l’Estat per obligar-se per mitjà de tractats internacionals, en les condicions fixades per la Constitució.
2. El Consell General
El precedent del Consell General és el Consell de la Terra, creat el 1419, que reunia representants de totes les parròquies dos cops l’any.
El Consell General representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern.
Els consellers són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys.
El Consell General el componen entre vint-i-vuit i quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional.
La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General. El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, i funciona en Ple i en comissions.
Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la meitat dels consellers.
La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden presentar proposicions de llei al Consell General.
Tan aviat com el Consell General aprova una llei, el síndic general en dóna compte als coprínceps perquè, entre els vuit i els quinze dies següents, la sancionin, promulguin i n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
3. El Govern
El Govern dirigeix la política nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també l'administració de l'Estat i exerceix la potestat reglamentària.
El Govern d'Andorra està format pel cap de Govern i els ministres.
El Govern elabora cada any el pressupost general i el sotmet a la votació del Consell General.
4. Els Comuns
Andorra es divideix administrativament en set parròquies: Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.
Els comuns representen i administren els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques i gestionen i administren tots els béns de propietat comunal. Disposen de recursos propis i reben transferències de capital del Pressupost general de l'Estat, que tenen l’objectiu de garantir-ne l'autonomia financera.